L´estiu

Ja som a l´estiu, quan tota cuca viu i la figa busca el piu. Almenys això és el que diu l´adagi. Per mi, no puc dir que el trobara a faltar. No em ve massa de gust això de passar calor i anar tot el dia demanant asil polítc a l´ombra, quan la trobes!, a qualsevol habitació amb aire condicionat o sota el raig d´aigua de la dutxa. Fins i tot, com va dir aquell, fa gust d´entrar a les esglèsies per refrescar, si no l´ànima pecadora, el cos mortificat.
Ara vé el temps dels embussos de trànsit quan vull anar a veure els pares..tothom sembla posar-se d´acord per eixir de casa a la mateixa hora i fer camí cap a la platja. Si..aquella platja on tan de goig fa passejar quan no fa calor i que ara sembla un carnestoltes amb despullats més adients d´una pel.lícula de por que no d´una eròtica. I les olors...tot fa pudor a crema after-sun i a rot de cervesa. Encara com, amb l´arribada dels mp-3...i 4 , ens hem lliurat de la sinfonia de mil ràdios per metre quadrat bramant a un temps, mil sintonies diferents.
Vindran les festes dels pobles, el dormir amb la finestra oberta -amb el permís de les motocicletes amb escapament lliure- i tornarem a parlar de com era de bonic seure a la porta de casa i abeurar-se de la botija i menjar-se el meló d´Alger mentre es prenia la fresca i es desgranaven històries de tota la vida.
I com que res ha de tornar a ser igual, només ens queda la calor, la basca , els incendis i les sèries televisives repetides mil i una vegada per ajudar-nos a disfrutar de la migdiada després d´un bon plat de paella i un got de vi fresc.
Al capdavall, com passa sempre, vindrà setembre o, potser, l´octubre i amb les tronades, gotes fredes i el canvi d´hora per anar tornat-ho tot a la normalitat. Fins aleshores...molta calor, però això és l´estiu.